Qui sap...

Aquestes altures, ja no demano res més que no sigui tranquil·litat, m'he cansat d'esperar res a canvi, m'he cansat d'estimar l'incorrecta, i m'he cansat de deixar-me abandonada, i sempre estan alerta, de no cagar-la, total, si igualment acabo arrebossada de merda.

m'he cansat d'intentar fer el correcte, sense pensar que el que és correcte, ni es pensa ni es planteja.

He estat enamorada 2 cops en la meva vida, la primera vegada el vaig deixar marxar per no intentar entendre'l, i la segona, és la persona que va fer marxar a la primera, total, per no quedar-se.

Tots d'alguna manera o altre ens han fet petir per amor, ens han fet perdre la il·lusió, ens han enganyat i em enganyat... em deixat marxar persones, que mai agüéssim pensat que les deixaríem anar tan aviat. Aram cregut i afirmat fins al punt de la bogeria de creure del que fèiem era el correcte. CAGADA!!

(Voldria entendre, tantes coses, i saber les respostes de tot, per saber jo que fer, en situacions que ningú m'ha ensenyat a controlar.)

Ens creiem que som eterns i ens fem els forts i els afortunats per tenir el que tenim, si total no ha costat gaire, simplement respirar. Però no pensem que la mort, és un del dia a dia, en què ens envolta, i es casi a l'atzar, creiem que demà serà una mica millor tot plegat, i creiem que en un futur tot arriba, no vivim el present, i ens la pela, que siguin les 5 de la tarde, i estiguis avorrit a casa, total demà ja dilluns, i tornar a començar,

vivim d'esperança i és l'única cosa, i es per aixo que l'eser humà no s'ha extingit.
Pot ser no és del tot dolent, el viscut ja queda mercat, i segur que estàs en el cor de molts i en la ment d'alguns, pot ser amb això ja n'hi ha prou…

Qui sap…