Et prometo...

Et prometo que ho he intentat. He intentat viure amb ilusio, he intentat ser pacient, i que els mals pansaments no em corrin. He intentat estar aprop teu encara que la distancia, tot i sent de poca teporada, mu intentes treure. He intentat, ser positiva. Pero les pors, aquelles que han corregut dins meu, y que tu, em deies que les fes fora, han conseguir manjar-me.

Ja no es distancia, es el cor i la ment, lligades per el mateix desitg pero allunyades per la passió.

I ja no ets tu, soc jo. Que per salvar-me prefereixo saltar al vuit, i tornar a trovar o provar, nobes aventures, pero primer de tot, trovar-me per el cami jo mateixa. Retrovsr-me i aconseguir dexifra que es el qie realment vull i que realment no em fa falta.

Averiguar si es amor, o simples retrovaments amb la passio encara ensesa.

I esperar-te o no esperar. Deixo que ho decideixi el temps, ell es qui te sempre la ultima paraula.