Gràcies!

Gràcies per no ser qui jo "CREIA" que eres, perquè mai ho haguessis estat del tot i no suporto les coses a mitges.

Gràcies per fer que em dugués conta, de qui sóc, de què valg i a qui busco, o saber qui vull que amb trobi.

Gràcies per deixar-me anar en una gàbia de lleons, si no ho haguessis fet, mai hauria imaginat que seria capaç de sortir-ne viva.

Gràcies per marxar sense avisar, vaig descobrir que estava millor que després que vinguessis.

Gràcies per apagar-me tots els llums, he après a veure en la foscor. I la nit ja no em sembla tan terrible.

I, sobretot, gràcies per equivocar-te en creure que no podria.

Que l'angoixa no s'esfuma, de la nit el dia, que la ignorància, consisteix en constància, i que la lluita mai és fàcil per ningú, només és més fàcil per qui la desitgi, amb tanta força com la nit em crida a l'orella que avui tampoc m'adormi.