Bogeria feta emoció

Va ser un tornado, la bogeria feta emoció. 

 Vaig creure que en la seva mirada hi havia el "per sempre", però en realitat el nostre amor amagava un "fins sempre". 

Fins sempre perquè cap dels dos ens oblidarem, perquè ho vam posar tot de cap per avall i perquè mai més els dies i les nits s'ordenaran de nou. 

Em va agradar aquesta sensació de destorbar a la vida, de ser massa intensos, de sorprendre el món. Va ser la pedra preferida d'un passat emocional imperfecte. 

M'encanta pensar en aquesta casualitat còsmica que ens va unir un dia qualsevol en aquell lloc, en aquell any i en aquella patum, per mi la millor

. Un fil vermell. Un mateixos destinació. Unir-nos per sempre, portar-nos un tros de la nostra ànima per seguir caminant.

Només perquè algú no t'estimi com tu vols, no significa que no t'estimi amb tot el seu ésser. No ho vaig entendre fins que no em vaig adonar que era impossible sostenir un amor tan efímer i tan intens al capdamunt de la meva vida

Articla 258/2017 (diari Girona) 

Amors 21