Accelera

Vas aparèixer després de l'huracà que va assolar sense pietat i va deixar un camp marcit de somnis trencats. Quan ja creia que es podria viure (sobreviure ... Anar tirant) en hiverns infinits, per ensenyar-me, que hi ha sols de Gener que de vegades escalfen mil vegades més que els de tardes d'agost.

Vas aparèixer quan havia relegat el cor a desaparèixer perdut entre capes de pols en fons del meu armari, perdut allà, en un calaix fosc, on habiten l'oblit les coses que ja no serveixen ni tenen ús.

I mireu-me ara, somrient com una autentica boja. Vivint dins d'una bombolla plena del vertigen de qui va conduint i, sap, que té un precipici davant i, tot i així, ACCELERA i somriu.

200 km per hora en una carretera sense rumb. Serem l'accident més bonic mai explicat.

ACCELERA ...